Thickbox, encara que molt potent i estètic, no s’actualitza des d’agost del 2007. Açò fa aparèixer errors a l’utilitzar-la amb les versions més recents de JQuery. En concret m’he trobat amb dos: no funciona la visualització com galeria i es veu malament amb l’Internet Explorer 6.

Per arreglar l’error de la galeria he trobat la solució per Internet, no recorde on exactament, però el que heu de fer és localitzar la següent línia:

TB_TempArray = $("a[@rel="+imageGroup+"]").get();

I reemplaçar-la per:

TB_TempArray = $("a[rel="+imageGroup+"]").get();

I finalment, per solucionar l’error que es presenta a l’Internet Explorer 6, he hagut de fer un hack jo mateix que realment no sé si funcionarà del tot bé. Jo l’he provat i funciona.

Localitzeu la funció:

function tb_position()

I reemplaçarem la funció amb el següent:

function tb_position() {
	$("#TB_window").css({marginLeft: '-' + parseInt((TB_WIDTH / 2),10) + 'px', width: TB_WIDTH + 'px'});
	if ( !(navigator.appName == 'Microsoft Internet Explorer' && navigator.appVersion < 7)) {
		$("#TB_window").css({marginTop: '-' + parseInt((TB_HEIGHT / 2),10) + 'px'});
	}
}

Agrairia que m’informàreu si algunes de les solucions no vos funciona.

Després de dos mesos i mig d’inactivitat, torne.

Aquests darrers mesos he estat sotmès a molt canvis personals (cap de roí) que m’han allunyat d’aquest bloc i de la comunitat geek en general.

Sols volia fer-vos saber que estic ací i que en aviat tornaré a escriure.

Una abraçada.

Per instal·lar aquesta distribució heu de considerar-vos un usuari mitjà amb coneixements d’ús de la consola i les seus comandes més bàsiques, edició de fitxers per consola amb nano o vi, particionament i ús i funcionament general de GNU/Linux. Si no cumpliu aquests requisits vos serà prou difícil instal·lar i configurar aquesta distribució.

Durant la instal·lació farem servir el programa Pacman, el gestor de paquets d’aquesta distribució. Encara que indique en cada cas com utilitzar-lo, serio bo llegir el seu manual a l’ArchWiki.

A continuació explicaré tots els passos que heu de seguir per poder gaudir d’un sistema Arch Linux amb tot el que necessiteu.

Com obtindre Arch Linux

Podeu trobar totes les imatges d’instal·lació a la secció Download de la pàgina oficial. Jo vaig fer servir la imatge per a CD per FTP, que t’instal·la un sistema base totalment actualitzat, evitant-te haver d’actualitzar el sistema un cop instal·lat.

La instal·lació del sistema base

Gravarem la imatge descarregada al CD o memòria USB i iniciarem el sistema des d’aquests medis. La primera pantalla que obtindrem serà la pantalla del Grub, escollirem la primera opció. S’iniciarà el sistema.

Un cop finalitzen els processos d’inici del sistema, ens identificarem amb l’usuari root, no caldrà posar contrasenya, i tot seguit configurarem el nostre teclat i les fonts de consola. Per fer açò executarem l’ordre km i seleccionarem de la llista l’opció i386/qwerty/es.map.gz com a teclat i lat9w-16.psfu.gz com a font de consola.

Iniciarem l’instal·lador executant /arch/setup.

En primer lloc ens preguntarà sobre l’origen del programari, escollirem l’opció FTP/HTTP . Ara, ens trobarem amb el següent menú:

Com podem vore la instal·lació es basa en uns pocs passos:

1. Configure Network (Configura la xarxa): en aquesta opció configurarem la xarxa amb el propòsit de descarregar els paquets que instal·larem. L’opció més recomanable i fàcil és triar que es configure per DHCP. Més endavant podrem definir una IP fixa.
2. Prepare Hard Drive (Prepara el disc dur): ací és on particionarem i/o definirem els punts de muntatge i els seus sistemes de fitxers. Recomane crear tres particions: /, /home i la swap i utilitzar el sistema de fitxers ext3.
3. Select Packages (Selecciona els paquets): amb aquesta opció escollirem el servidor principal dels repositoris i carregarem la base de dades del Pacman, el gestor de programari d’Arch Linux. No seleccioneu cap paquet del grup base-devel, ja que el sistema base s’instal·larà sense seleccionar cap paquet.
4. Install Packages (Instal·la els  paquets):  ací és on l’instal·lador descarregarà i instal·larà tot el programari base. Aquest procés no trigarà molt, però depèn de la connexió a Internet i del maquinari. Podeu vore el progrés de la descàrrega de fitxers a la consola número 5, polseu Ctrl+Alt+F5 per activar-la, polseu Ctrl+Alt+F1 per tornar a la consola de l’instal·lador.
5. Configure System (Configura el sistema): en aquest apartat se vos preguntarà si voleu que hwdetect s’execute i intente detectar el maquinari, digueu-li que sí. Ara se vos farà un munt de preguntes sobre l’arrancada. Si voleu iniciar el sistema de forma normal, sense RAIDs ni LVMs, digueu-li a tot que no. Quan aparega la llista de fitxers no vos preocupeu, ja que per ara no editarem cap. Ens limitarem a establir la contrasenya del root (Set the root password) i el servidor principal de programari (Set the primary pacman mirror).
6. Install Bootloader (Instal·la carregador d’arrancada): ací instal·larem el Grub. Si teniu Windows instal·lat, recordeu descomentar les últimes línies del fitxer de configuració.
7. Exit Install (Ix de la instal·lació): açò tancarà l’instal·lador. Executarem reboot per iniciar el nou sistema.

Configuració del nou sistema

Encara que puga resultar una mica difícil això de configurar el sistema amb fitxers, la realitat és que són molt poquets els fitxers que haurem d’editar, en concret 5. En endavant explicaré cada fitxer acompanyat de la configuració més encertada. Un cop identificat com a root i ficada la contrasenya especificada a la instal·lació començarem editant el primer fitxer.

/etc/rc.conf

Aquest fitxer és el més important del sistema, ja que és on s’indica el teclat a utilitzar, l’idioma, dimonis, mòduls, paràmetres de xarxa i unes quantes coses més.

Començarem per l’idioma i localització.

LOCALE=”ca_ES.utf8″
TIMEZONE=”Europe/Madrid”
KEYMAP=”es”

Tot seguit indiqueu si voleu que es carregue algun mòdul no llistat a:

MODULES=( … )

Definirem el nom de l’ordinador a la xarxa:

HOSTNAME=”nom”

I seguirem amb la xarxa. Tal i com ve configurat el sistema per defecte, l’ordinador es connectarà mitjançant una IP dinàmica assignada per DHCP. Si voleu configurar una IP fixa, seguiu el següent model que defineix la IP fixa 192.168.1.2 mitjançant el router connectat a 192.168.1.1. Si escolliu l’opció d’IP fixa, haurem d’editar tot seguit el fitxer /etc/resolv.conf.

eth0=”eth0 192.168.1.2 netmask 255.255.255.0 broadcast 192.168.1.255″
INTERFACES=(eth0)
gateway=”default gw 192.168.1.1″
ROUTES=(gateway)

I finalment indicarem els dimonis a executar a l’inici del sitema situats a /etc/rc.d:

DAEMONS=(syslog-ng network netfs crond)

/etc/resolv.conf

Ací és on posarem els servers DNS que farem servir si hem configurat una IP fixa. Si no ha sigut així, DHCP s’encarregarà de configurar aquest fitxer. Podeu usar alguns servidors d’OpenDNS o la pròpia adreça del router si el teniu configurat com servidor DNS:

nameserver 208.67.222.222
nameserver 208.67.220.220
nameserver 192.168.1.1

/etc/pacman.d/mirrorlist

Ací es troben tots els servidors mirall que contenen els repositoris de programari d’Arch Linux. Descomenteu els que vulgueu utilitzar. Recomane descomentar uns 3, ja que si els altres dos fallen aquest última podrà ser emprat.

/etc/pacman.conf

Aquest és el fitxer on es defineixen els repositoris que utilitzarem per instal·lar programari amb el Pacman, el gestor de programari d’Arch Linux. Per poder obtenir un ample nombre d’aplicacions i de forma actualitzada, aconselle activar tots els repositoris excepte [testing] que ofereix les més recents versions de programari encara que pose en perill l’estabilitat del sistema. He de reconèixer, però, que jo el tinc activat i mai he tingut cap problema:

[testing]
Include = /etc/pacman.d/mirrorlist

[core]
Include = /etc/pacman.d/mirrorlist

[extra]
Include = /etc/pacman.d/mirrorlist

[community]
Include = /etc/pacman.d/mirrorlist

Un cop editat el fitxer, actualitzeu la base de dades del Pacman:

pacman -Sy

/etc/locale.gen

És ací on especificarem els idiomes i codificacions que volem que suporte el nostre sistema. La forma d’activar-ho és descomentant l’idioma i codificació que volem:

ca_ES.UTF-8 UTF-8

I a continuació instal·lar-los amb:

locale-gen

Instal·lació del servidor gràfic

Per tal de poder còrrer  l’escriptori i les aplicacions gràfiques haurem d’instal·lar el servidor gràfic X.org. Instal·larem el servidor i tots els seus components:

pacman -S xorg xorg-video-drivers xorg-input-drivers mesa

Tot seguit haurem de configurar-lo, encara que no haureu de tocar, pràcticament, cap fitxer. Arch Linux té una eina pròpia que s’encarrega de fer açò. La instal·larem:

pacman -S hwd

Ara generarem el fitxer /etc/X11/xorg.conf de la següent manera:

hwd -xa

I contestarem a totes les preguntes amb un sí escrivint y. El programa actualitzarà la seua base de dades i tot seguit generarà la configuració del servidor gràfic. Aquest configuració sol generar-se amb molta precisió, però podeu comprovar-ho obrint amb el nano el fitxer /etc/X11/xorg.conf.

Podreu especificar el controlador gràfic a utilitzar a la secció Device, apartat Driver.

Si teniu una targeta gràfica ATI, podeu utilitzar el controlador lliure o el privatiu. Per experiència pròpia, el lliure funciona millor. Poseu com a controlador radeon, i radeonhd si és posterior a la sèrie X1000. Si el que voleu és utilitzar el controlador privatiu, instal·leu el paquet catalyst:

pacman -S catalyst

Especifiqueu com a controlador fglrx i afegiu tal mòdul a la llista a /etc/rc.conf.

MODULES=(… fglrx)

Si teniu una targeta NVIDIA, haureu d’instal·lar el paquet nvidia, nvidia-96xx o nvidia-173xx segons la vostra targeta. Podeu consultar les targetes suportades i quin controlador al README:

pacman -S nvidia/nvidia-96xx/nvidia-173xx

Especifiqueu al fitxer de configuració xorg.conf com a controlador nvidia. També haureu d’afegir a la secció Modules el següent:

Load “glx”

A més a més, esborreu la línia Load “type” i la secció DRI per complet. Afegiu per últim el mòdul nvidia al fitxer /etc/rc.conf:

MODULES=(… nvidia)

Instal·lació de l’escriptori

El següent que necessitarem, ara que ja tenim el servidor gràfic configurat, serà l’escriptori. Encara que en aquest manual s’explique el procés d’instal·lació de KDE, podeu consultar com fer-ho amb Gnome.

Per tindre un escriptori complet amb KDE i algunes aplicacions extra instal·larem el següent:

pacman -S kde kde-l10n-ca firefox firefox-i18n flashplugin jre codecs alsa-utils ttf-ms-fonts ttf-dejavu ttf-bitstream-vera libdvdcss amarok-base openoffice-base openoffice-ca k3b k3b-i18n cdrkit dvd+rw-tools fam

Un cop instal·lades tots aquests paquets configurarem el volum del so executant alsamixer i fixant els nivells de so al màxim per assegurarnos que cap canal està silenciat. Un cop fixats, polsem Esc. Finalment desarem els volums amb la comanda alsactl store.

Ara afegirem els següents dimonis perquè funcione sense cap problema:

DAEMONS=(… hal fam alsa kdm)

Amb hal aconseguirem el correcte funcionament entre KDE i el maquinari, fam facilitarà la gesió de fitxers al disc dur, alsa inicialitzarà el so i kdm farà que arranque el gestor d’entrada de l’escriptori.

Com a últim apunt aconsellar la instal·lació dels paquets gtk-qt-engine i gtk-kde4-oxygen-theme per acoseguir que les aplicacions en GTK+ com el Firefox s’integren totalment amb l’escriptori KDE. Encara que el primer paquet es troba als repositoris oficials, el segon l’haurem d’instal·lar des de l’AUR, un sistema on la gent col·labora amb la creació dels guions per crear els paquets que no es trobe als repositoris. Primer instal·larem el primer paquet i tot seguit el segon.

pacman -S gtk-qt-engine
wget http://aur.archlinux.org/packages/gtk-kde4-oxygen-theme/gtk-kde4-oxygen-theme/PKGBUILD -O /tmp/PKGBUILD
makepkg –asroot -sip /tmp/PKGBUILD

Creació d’usuaris

Com ja sabreu, necessitarem un usuari sense privilegis per poder executar aplicacions sense fer perillar el sistema. Encara que puga resultar una mica difícil crear-ne un amb els permisos suficients per poder treballar, vos indicaré quins grups necessitareu assignar-li a l’usuari. Com exemple, crearem el compte usuari:

useradd -m -G users, audio, lp, optical, storage, video, wheel, power -s /bin/bash usuari

I ara definirem una contrasenya:

passwd usuari

Últims retocs

Un cop creat l’usuari sols queda reiniciar i entrar a l’escriptori. Si heu instal·lat el paquet gtk-kde4-oxygen-theme, és ara quan el configurarem. Per fer açò, obrirem el menú K de sota>Ordinador>Arranjament del sistema>Aparença>GTK Styles and Fonts, i al primer subapartat anomenat GTK Styles, escollirem l’opció Use another style: kde4-oxygen. Comproveu que teniu a GTK Fonts activada l’opció Use my KDE fonts in GTK applications. Podem eixir de la sessió i tornar entrar perquè s’apliquen els canvis.

Resultat

Enllaços

Pàgina oficial: http://www.archlinux.org/

Fòrums: http://bbs.archlinux.org/

Wiki: http://wiki.archlinux.org/

AUR: http://aur.archlinux.org/

Per qui no ho sàpiga, Songbird és un nou reproductor de música a l’estil iTunes amb la diferència que es tracta de programari lliure i fa servir la mateixa tecnologia que empra Firefox, inclús fa servir el mateix sistema d’extensions.

Doncs bé, per instal·lar-lo a Ubuntu vaig descarregar-me el paquet des de GetDeb i el vaig instal·lar. El primer cop que vaig iniciar-lo va instal·lar automàticament el paquet d’idoma corresponent i tot seguit em va preguntar per la carpeta on es troba la col·lecció de música i en acabar va començar a buscar música i crear la col·lecció. He de dir que no va trigar molt.

Ara tindrem ja el Songbird totalment usable però prou pobre per mi. A continuació vos llistaré les extensions que vaig necessitar instal·lar per tindre aquest programa al meu gust. Per instal·lar-les podeu obrir aquesta mateixa pàgina amb el Songbird amb Fitxer>Obre una ubicació… o amb Ctrl+U i anar fent clic a les adreces que vos enllace:

• FireTray: amb aquesta extensión aconseguireu que el Songbird s’oculte a l’àrea de notificació un cop es minimitze, a banda de notificar quan es canvia de cançó.
• iPod Device Support: recomanable instal·lar aquesta extensió si teniu iPod. Podreu gestionar la vostra col·lecció al reproductor portàtil de forma molt senzilla.
• Last.fm: instal·leu aquesta extensió si feu servir el servei perquè Songbird actualitze el vostre perfil cada cop que reproduïu una cançó. Haureu d’identificar-vos des de Eines>Entrar a Last.fm…
• Last.fm Album Art: instal·lant aquest complement es mostrarà la caràtules del disc que esteu escoltant des de la base de dades del Last.fm. He provat altres extensions similars i aquest és l’únic que m’ha funcionat bé.
• LyricMaster: es mostraran les lletres de la cançó que esteu escoltant. Podeu fer servir les de lyricsplugin.com o bé les de lyricwiki.org.
• mashTape: interessantíssima extensió que ens mostrarà tot tipus d’informació de l’autor de la cançó que estem escoltant com biografia, discografia, vídeos, fotos, notícies…

Aquestes extensions són la meua recomanació personal però n’hi ha moltes més disponibles a Songbird Add-ons.

Segurament perquè es mostren algunes d’aquestes extensions haureu de fer-ho manualment. Utilitzeu els botons i per amagar i ocultar els plafons i el botó per canviar el component a mostrar.

Una vegada estan totes les extensions instal·lades i configurades, he de dir que Songbird és per mi un dels millors reproductors de música, ara és el que faig servir. L’únic em pareix molt dolent el el consum tan elevat de memòria i CPU, però espere que es vaja solucionant el pròximes versions.

Gràcies al desenvolupament d’Elltube m’he vist en la necessitat de solucionar aquest problema. El codi que mostraré a continuació, encara que una mica llarg, fa 3 comprovacions per assegurar-se si utilitzar els diàlegs que ofereix  zenity (Gnome o XFCE) o bé els de kdialog (KDE).

El codi està creat per una aplicació en concret, s’utilitza QProcess en lloc de subprocess i els diàlegs estan destinats a seleccionar directoris, no fitxers. Si necessiteu implementar aquest codi per a una aplicació no PyQt i utilitzar subprocess en lloc de QProcess o necessiteu altres paràmetres per als diàlegs, sols heu d’informar-me i vos ajudaré en el que puga.

I encara que no cal dir-ho, esteu autoritzats a utilitzar, canviar i distribuir el codi sense cap tipus de restriccions.

#!/usr/bin/env python
# -*- coding: utf-8 -*-
from PyQt4.QtGui import *
from PyQt4.QtCore import *
import os, os.path, sys

class MainWindow(QMainWindow):
    def __init__(self, parent = None):
        QMainWindow.__init__(self, parent)

        self.centralwidget = QWidget()
        self.setCentralWidget(self.centralwidget)
        self.vlayout = QVBoxLayout(self.centralwidget)

        # Botó i connexió per obrir el diàleg
        self.button = QPushButton(self.tr("Select place"))
        self.connect(self.button, SIGNAL("clicked()"), self.SelectPlace)

        # Etiqueta on mostrarem el camí seleccionat
        self.label = QLabel()

        self.vlayout.addWidget(self.button)
        self.vlayout.addWidget(self.label)

    # Funció engegada pel botó que obrirà el diàleg
    def SelectPlace(self):

        # Per defecte utilitzarem QFileDialog
        Dialog = "qt"

        # Sols intentarem la detecció si estem a Linux
        if os.name == "posix":

            # Títol de la finestra
            FileDialogTitle = self.tr("Select place")
            # Lloc on volem que siga obert el diàleg
            FileDialogPath = "/home/lesergi"

            has_kdialog = False
            has_zenity = False

            # Cerquen al PATH els exectables de kdialog i zenity
            for directory in os.environ["PATH"].split(":"):

                # Si trobem kdialog
                if os.access(os.path.join(directory, "kdialog"), os.X_OK):
                    has_kdialog = True

                # Si trobem zenity
                if os.access(os.path.join(directory, "zenity"), os.X_OK):
                    has_zenity = True

            # Si sols hem detectat kdialog l'utilitzarem
            if has_kdialog and not has_zenity:
                Dialog = "kdialog"

            # Si sols hem detectat kdialog l'utilitzarem
            elif has_zenity and not has_kdialog:
                Dialog = "zenity"

            # Si s'han detectat els dos
            elif has_zenity and has_kdialog:

                # Provarem amb la variable de sistema DESKTOP_SESSION
                # DESKTOP_SESSION pot contenir l'escriptori que estem fent servir
                if os.environ.has_key("DESKTOP_SESSION"):
                    CurrentDesktop = os.environ["DESKTOP_SESSION"]

                # Si DESKTOP_SESSION conté kde farem servir kdialog
                if CurrentDesktop == "kde" and has_kdialog:
                    Dialog = "kdialog"

                # Si DESKTOP_SESSION conté gnome o xfce farem servir zenity
                elif CurrentDesktop == "gnome" or CurrentDesktop == "xfce" and has_zenity:
                    Dialog = "zenity"

                # Si DESKTOP_SESSION no ens ha aclarit res contarem
                # el nombre de processos relacionats amb KDE i Gnome
                # i farem servir el diàleg del que tinga més
                else:
                    p1 = QProcess(self)
                    p2 = QProcess(self)
                    p3 = QProcess(self)

                    p1.setStandardOutputProcess(p2)
                    p2.setStandardOutputProcess(p3)

                    # Contem els processos Gnome
                    p1.start('ps',['-A'])
                    p1.waitForFinished(-1)
                    p2.start('grep',['gnome'])
                    p2.waitForFinished(-1)
                    p3.start('wc',['-l'])
                    p3.waitForFinished(-1)
                    count_gnome = int(p3.readAllStandardOutput())

                    # Contem els processos KDE
                    p1.start('ps',['-A'])
                    p1.waitForFinished(-1)
                    p2.start('grep',['kde'])
                    p2.waitForFinished(-1)
                    p3.start('wc',['-l'])
                    p3.waitForFinished(-1)
                    count_kde = int(p3.readAllStandardOutput())

                    # Si tenim més processos de Gnome que KDE, farem servir zenity                
                    if count_gnome > count_kde:
                        Dialog = "zenity"
                    # Si tenim més processos de KDE que Gnome, farem servir kdialog        
                    else:
                        Dialog = "kdialog"

            # Finalment definim la línia d'arguments en cada cas
            if Dialog == "zenity":
                Cmd = ['zenity','--file-selection','--directory','--title', FileDialogTitle]
            elif Dialog == "kdialog":
                Cmd = ['kdialog','--caption', FileDialogTitle ,'--getexistingdirectory', "."]

        # Si no s'ha trobat al PATH ni kdialog ni zenity utilitzarem la class QFileDialog
        if Dialog == "qt":
            path = QFileDialog.getExistingDirectory(self, FileDialogTitle, FileDialogPath, QFileDialog.ShowDirsOnly)

            # Ja podem emprar la variable "path" per on ho necessitem
            if path:
                self.label.setText(path)

        # Si s'ha trobat kdialog o zenity
        else:
            # Iniciem una instància
            self.Process = QProcess(self)
            # Inhabilitem el botó per evitar obrir més d'un diàleg
            self.connect(self.Process, SIGNAL("started()"), self.DisableButton)
            # Creem una connexió que ens permetrà usar el camí obtingut
            # un cop el diàleg estiga tancat sense blocar l'aplicació
            self.connect(self.Process, SIGNAL("finished(int)"), self.FileDialogClosed)
            # Definim el directori on volem obrir el diàleg
            self.Process.setWorkingDirectory(FileDialogPath)
            # Engeguem el procés
            self.Process.start(Cmd[0], Cmd[1:])

    # Inhabilitem el botó per evitar obrir més d'un diàleg
    def DisableButton(self):
        self.button.setDisabled(True)

    # S'executarà quan el diàleg es tanque
    def FileDialogClosed(self):
        # Habilitem el botó
        self.button.setEnabled(True)

        # Per si de cas, esperarem a obtindre la lectura del camí
        self.Process.waitForReadyRead()

        # Agafem el camí del stdout
        path = str(self.Process.readAllStandardOutput())

        # Ja podem emprar la variable "path" per on ho necessitem
        if path:
            self.label.setText(unicode(path, "utf-8"))

app = QApplication(sys.argv)
window = MainWindow()
window.show()
sys.exit(app.exec_())

Per fer açò utilitzarem els programes Me TV, Avidemux i Project X, pel que si no els teniu haureu d’instal·lar-los. A Ubuntu tots tres es troben als repositoris i els podeu instal·lar fent:

sudo apt-get install me-tv avidemux project-x

El primer pas que haurem de fer, lògic, serà fer la gravació del canal que volem. Amb el programa Me TV és força senzill. Sols hem de polsar al botó roig i gran amb el nom Enregistra per començar la gravació i tornar a polsar per detindre-la. Es crearà un fitxer de vídeo MPEG al nostre directori personal.

El següent pas que farem serà sincronitzar-lo amb el Project X, i és que no podem realitzar la conversió directament ja que el video que s’obtendria no tindria l’àudio i el vídeo sincronitzats.

Obrim el Project X i des del menú File escollim l’opció Add i seleccionem el fitxer de vídeo. Ara baix la imatge del vídeo tindrem una barra de desplaçament horitzontal amb la qual podrem realitzar talls per llevar del vídeo final les parts que no volem. Un cop seleccionades les parts que volem, farem clic al botó prepare …

A aquesta nova finestra l’únic que farem serà seleccionar l’acció demux i començar la sincronització polsant el primer botó de l’esquerra.

Un cop acabe la sincronització, podem tancar Project X. Amb la sincronització s’han creat uns quants fitxers al mateix directori que el fitxer de vídeo: un fitxer M2V que és el que conté el vídeo i un fitxer MP2 per cada pista d’àudio si la retransmissió es fa en més d’un idioma. Doncs bé, necessitarem abans de tot sabre quin fitxer MP2 conté l’àudio que necessitem. Per açò, els obrim amb qualsevol reproductor d’àudio i podem esborrar el que no volem.

És ara quan utilitzarem l’Avidemux. Executem l’Avidemux i obrim el fitxer M2V. Ens preguntarà si volem indexar-lo, diem que sí. Com que aquest fitxer no conté pista d’àudio haurem d’afegir-li-la. Per fer açò anem al menú Àudio->Pista principal i com Font d’àudio seleccionem MP3 extern. Ara sols en falta seleccionar el fitxer MP2 des de Nom del fitxer extern.

Acceptem el diàleg i l’únic que ens faltarà serà especificar els còdecs i el format. Açò ja serà qüestió de necessitats. Si volem vore el vídeo en l’iPod, PSP o altre, tenim el menú Auto que ens dona l’opció a uns formats predeterminats. Si ens serveixen aquests, farem clic i desarem el vídeo. Jo almenys faig la conversió al còdec de vídeo Xvid i al d’àudio MP3 per poder vore-lo al DVD de casa.

Per seleccionar els còdecs ho farem des de les opcions de l’esquerra. Primer el vídeo. fem clic al primer menú desplegable i seleccionem MPEG-4 ASP (Xvid4). Ara seleccionarem la taxa de bits fent clic just abaix on posa Configura. Una bona relació qüalitat/mida/temps de conversió és fixar com Tipus de codificació: Single Pass Bitrate i Taxa bits sortida: 1500. Acceptem el diàleg.

Tot seguit seleccionarem el còdec d’àudio. Feu clic a la llista de l’apartat d’Àudio i seleccioneu MP3 (LAME). Ara sols en faltarà seleccionar el format, en aquest cas AVI i desem el fitxer, recordeu escriure al final del fitxer desat el format que hem escollit. Començarà la codificació.

Un cop acabe la codificació ja tindrem el nostre fitxer de vídeo totalment sincronitzat i codificat. Aclarir que l’Avidemux és un programa molt potent i no caben més explicacions en aquest article, però podeu provar totes les opcions que permet cada còdec i els filtres que ens permetran afegir subtítols, canviar la resolució del vídeo i aplicar efectes entre d’altres.

I encara que potser aquest article haja resultat una mica llarg, quan realitzeu les operacions un parell de vegades, no vos resultarà pas llarg ni complicat.

Espere haver estat d’ajuda.

Fins a Ubuntu Hardy, el FFmpeg podia treballar amb tot tipus de formats i còdecs restrictius com MP3, Xvid i MPEG-4 instal·lant el paquet ffmpeg des del repositori Medibuntu. A Intrepid, però, el paquet ffmpeg ha deixat d’empaquetar-se a aquest repositori.

Per poder tenir suport total als formats propietaris haurem de deixar a banda Medibuntu i instal·lar els paquets unstripped relacionats amb ffmpeg. Podeu trobar un llistat al Launchpad, o executar la següent comanda:

sudo apt-get install libavutil-unstripped-49 libavcodec-unstripped-51 libavdevice-unstripped-52 libpostproc-unstripped-51 libavformat-unstripped-52 libswscale-unstripped-0

D’aquesta manera ja tindrem un ffmpeg que pot operar amb els més coneguts formats propietaris.

Per a qui no conega a la perfecció FFmpeg, podeu saber quins còdecs i formats accepta executant a la terminal:

ffmpeg -formats

Obtindreu un llistat amb dos apartats: Codecs i File formats. Doncs bé, si voleu saber quin suport tenim per a un còdec o format en concret feu el següent:

• Busquem el còdec que volem, per exemple xvid:
  ffmpeg -formats | grep xvid
• Si ens apareix una línia similar, vol dir que tenim suport:
  EV    libxvid
• La E (Encoding) vol dir que tenim suport de codificació i la V que es tracta d’un còdec de vídeo. Obtindríem una A en cas de tractar-se d’àudio.

Espere que vos haja resultat útil.

grep -r "TextACercar" /camí/al/directori

Açò cercarà la cadena de text “TextACercar” dins els fitxers que estiguen a /camí/al/directori

Explicaré com fer funcionar aquesta targeta a Ubuntu.

Abans de tot, heu de connectar el dispositiu.

Ara, comprovarem el registre del dmesg si el dispositiu ha sigut detectat correctament. Per fer açò heu d’executar a la terminal:

dmesg | grep dvb

Si obteniu el següent, el maquinari ha sigut detectat i configurat:

[ 14.941048] dvb-usb: found a 'Hauppauge Nova-T Stick' in cold state, will try to load a firmware
[ 14.941055] firmware: requesting dvb-usb-dib0700-1.10.fw
[ 18.852507] dvb-usb: downloading firmware from file 'dvb-usb-dib0700-1.10.fw'
[ 19.564077] dvb-usb: found a 'Hauppauge Nova-T Stick' in warm state.
[ 19.566901] dvb-usb: will pass the complete MPEG2 transport stream to the software demuxer.
[ 20.032799] dvb-usb: schedule remote query interval to 150 msecs.
[ 20.032811] dvb-usb: Hauppauge Nova-T Stick successfully initialized and connected.
[ 20.033092] usbcore: registered new interface driver dvb_usb_dib0700

Si no obteniu açò però podeu llegir una errada de firmware, haureu de descarregar el seu firmware. Podeu obtenir-lo des de LinuxTV Wiki o si el vostre sintonitzador és el mateix que el meu, seguiu les següents instruccions i després, desconnecteu-lo, torneu-lo a connectar i llegiu els missatges de registre del dmesg un altre cop. Hauria de ser configurat sense cap problema.

cd /lib/firmware
wget http://www.wi-bw.tfh-wildau.de/~pboettch/home/linux-dvb-firmware/dvb-usb-dib0700-1.10.fw

Quan el dispositiu estiga ja configurat, necessitareu un reproductor TDT. Tenim unes quantes alternatives: Totem, Me TV, VLC, Kaffeine…

Si sou usuari del KDE, podeu utilitzar Kaffeine. Aquest reproductor detectarà el dispositiu TDT i podreu cercar els canals des del seu apartat de TV Digital d’una forma senzilla.

Si no vos agrada ni Kaffeine ni KDE, teniu altres reproductor, però la cerca de canals serà una mica més complicat.

Primer, necessitem crear un fitxer de configuració del canals. Per fer açò farem servir w_scan. Podem descarregar i usar la versió pre-compilada d’aquest programa. Seguiu les següents instruccions per a descarregar el programa i generar el fitxer channels.conf.

wget "http://wirbel.htpc-forum.de/w_scan/w_scan-20081106.tar.bz2"
tar jxfv w_scan-20081106.tar.bz2
cd w_scan-20081106/
./w_scan -X >> ~/channels.conf

L’última línea crearà el fitxer de configuració. Açò pot trigar una mica.

Quan la generació finalitze, comproveu que el fitxer channels.conf siga UTF-8, sinó ho podeu cambiar a UTF-8 obrint-lo amb el Gedit i desant-lo amb la Codificació UTF-8, a la part inferior del diàleg de desat.

Ara ja podreu vore la TV des de Totem, Me TV o VLC.

Per a Totem: Copieu el fitxer channels.conf a ~/.gstreamer-0.10/dvb-channels.conf i obriu el Totem. Ara podreu vore la TV des de Pel·lícula->Mira la televisió i seleccionant el canal des de la llista de reproducció.

Per a Me TV: Copieu el fitxer channels.conf a ~/.me-tv/channels.conf. Si obriu Me TV, ara podreu seleccionar el canal des de View->Electronic Program Guide.

Per a VLC: Obriu el fitxer channels.conf des del menú Support->Open File. Ara podràs seleccionar els canals des de la llista de reproducció.

Espere que açò vos ajude.

Aquest és el meu primer missatge al bloc. He volgut crear aquest bloc perquè, primer, no en tenia, i segon, molt sovint tinc pensaments sense sentit que m’agradaria publicar.

Sóc d’Alaquàs, comarca de l’Horta i tinc 21 anys. M’agrada la informàtica, i més encara el món del Codi Obert i Programari Lliure.

En aquest moment utilitze Ubuntu com principal sistema operatiu encara que no puc destruir la partició Windows per culpa d’alguns jocs.

M’agrada programar, especialment en Python. Sóc fundador i l’únic desenvolupador d’Elltube, un descarregador i convertidor del YouTube, encara que estic treballant en donar suport a més webs. Aquest és el meu primer projecte seriós (de debò?) i estic molt orgullós d’ell.

No vull ser pesat, ja em coneixereu en posteriors missatges.

Ens llegim.