Guia d’instal·lació i configuració d’Arch Linux

Si no coneixeu Arch, dir-vos que és una distribució minimalista que pretén ser fàcilment configurable amb uns pocs fitxers de text que s’han d’editar a mà. El rendiment d’Arch depèn totalment de l’usuari, ja que és aquest qui ha d’instal·lar el programari que necessite i activar els dimonis dessitjats. Si voleu, podeu llegir més sobre The Arch Way (anglès).

Per instal·lar aquesta distribució heu de considerar-vos un usuari mitjà amb coneixements d’ús de la consola i les seus comandes més bàsiques, edició de fitxers per consola amb nano o vi, particionament i ús i funcionament general de GNU/Linux. Si no cumpliu aquests requisits vos serà prou difícil instal·lar i configurar aquesta distribució.

Durant la instal·lació farem servir el programa Pacman, el gestor de paquets d’aquesta distribució. Encara que indique en cada cas com utilitzar-lo, serio bo llegir el seu manual a l’ArchWiki.

A continuació explicaré tots els passos que heu de seguir per poder gaudir d’un sistema Arch Linux amb tot el que necessiteu.

Com obtindre Arch Linux

Podeu trobar totes les imatges d’instal·lació a la secció Download de la pàgina oficial. Jo vaig fer servir la imatge per a CD per FTP, que t’instal·la un sistema base totalment actualitzat, evitant-te haver d’actualitzar el sistema un cop instal·lat.

La instal·lació del sistema base

Gravarem la imatge descarregada al CD o memòria USB i iniciarem el sistema des d’aquests medis. La primera pantalla que obtindrem serà la pantalla del Grub, escollirem la primera opció. S’iniciarà el sistema.

Un cop finalitzen els processos d’inici del sistema, ens identificarem amb l’usuari root, no caldrà posar contrasenya, i tot seguit configurarem el nostre teclat i les fonts de consola. Per fer açò executarem l’ordre km i seleccionarem de la llista l’opció i386/qwerty/es.map.gz com a teclat i lat9w-16.psfu.gz com a font de consola.

Iniciarem l’instal·lador executant /arch/setup.

En primer lloc ens preguntarà sobre l’origen del programari, escollirem l’opció FTP/HTTP . Ara, ens trobarem amb el següent menú:

Menú d'instal·lació

Com podem vore la instal·lació es basa en uns pocs passos:

  1. Configure Network (Configura la xarxa): en aquesta opció configurarem la xarxa amb el propòsit de descarregar els paquets que instal·larem. L’opció més recomanable i fàcil és triar que es configure per DHCP. Més endavant podrem definir una IP fixa.
  2. Prepare Hard Drive (Prepara el disc dur): ací és on particionarem i/o definirem els punts de muntatge i els seus sistemes de fitxers. Recomane crear tres particions: /, /home i la swap i utilitzar el sistema de fitxers ext3.
  3. Select Packages (Selecciona els paquets): amb aquesta opció escollirem el servidor principal dels repositoris i carregarem la base de dades del Pacman, el gestor de programari d’Arch Linux. No seleccioneu cap paquet del grup base-devel, ja que el sistema base s’instal·larà sense seleccionar cap paquet.
  4. Install Packages (Instal·la els  paquets):  ací és on l’instal·lador descarregarà i instal·larà tot el programari base. Aquest procés no trigarà molt, però depèn de la connexió a Internet i del maquinari. Podeu vore el progrés de la descàrrega de fitxers a la consola número 5, polseu Ctrl+Alt+F5 per activar-la, polseu Ctrl+Alt+F1 per tornar a la consola de l’instal·lador.
  5. Configure System (Configura el sistema): en aquest apartat se vos preguntarà si voleu que hwdetect s’execute i intente detectar el maquinari, digueu-li que sí. Ara se vos farà un munt de preguntes sobre l’arrancada. Si voleu iniciar el sistema de forma normal, sense RAIDs ni LVMs, digueu-li a tot que no. Quan aparega la llista de fitxers no vos preocupeu, ja que per ara no editarem cap. Ens limitarem a establir la contrasenya del root (Set the root password) i el servidor principal de programari (Set the primary pacman mirror).
  6. Install Bootloader (Instal·la carregador d’arrancada): ací instal·larem el Grub. Si teniu Windows instal·lat, recordeu descomentar les últimes línies del fitxer de configuració.
  7. Exit Install (Ix de la instal·lació): açò tancarà l’instal·lador. Executarem reboot per iniciar el nou sistema.

Configuració del nou sistema

Encara que puga resultar una mica difícil això de configurar el sistema amb fitxers, la realitat és que són molt poquets els fitxers que haurem d’editar, en concret 5. En endavant explicaré cada fitxer acompanyat de la configuració més encertada. Un cop identificat com a root i ficada la contrasenya especificada a la instal·lació començarem editant el primer fitxer.

/etc/rc.conf

Aquest fitxer és el més important del sistema, ja que és on s’indica el teclat a utilitzar, l’idioma, dimonis, mòduls, paràmetres de xarxa i unes quantes coses més.

Començarem per l’idioma i localització.

LOCALE=”ca_ES.utf8″
TIMEZONE=”Europe/Madrid”
KEYMAP=”es”

Tot seguit indiqueu si voleu que es carregue algun mòdul no llistat a:

MODULES=( … )

Definirem el nom de l’ordinador a la xarxa:

HOSTNAME=”nom”

I seguirem amb la xarxa. Tal i com ve configurat el sistema per defecte, l’ordinador es connectarà mitjançant una IP dinàmica assignada per DHCP. Si voleu configurar una IP fixa, seguiu el següent model que defineix la IP fixa 192.168.1.2 mitjançant el router connectat a 192.168.1.1. Si escolliu l’opció d’IP fixa, haurem d’editar tot seguit el fitxer /etc/resolv.conf.

eth0=”eth0 192.168.1.2 netmask 255.255.255.0 broadcast 192.168.1.255″
INTERFACES=(eth0)
gateway=”default gw 192.168.1.1″
ROUTES=(gateway)

I finalment indicarem els dimonis a executar a l’inici del sitema situats a /etc/rc.d:

DAEMONS=(syslog-ng network netfs crond)

/etc/resolv.conf

Ací és on posarem els servers DNS que farem servir si hem configurat una IP fixa. Si no ha sigut així, DHCP s’encarregarà de configurar aquest fitxer. Podeu usar alguns servidors d’OpenDNS o la pròpia adreça del router si el teniu configurat com servidor DNS:

nameserver 208.67.222.222
nameserver 208.67.220.220
nameserver 192.168.1.1

/etc/pacman.d/mirrorlist

Ací es troben tots els servidors mirall que contenen els repositoris de programari d’Arch Linux. Descomenteu els que vulgueu utilitzar. Recomane descomentar uns 3, ja que si els altres dos fallen aquest última podrà ser emprat.

/etc/pacman.conf

Aquest és el fitxer on es defineixen els repositoris que utilitzarem per instal·lar programari amb el Pacman, el gestor de programari d’Arch Linux. Per poder obtenir un ample nombre d’aplicacions i de forma actualitzada, aconselle activar tots els repositoris excepte [testing] que ofereix les més recents versions de programari encara que pose en perill l’estabilitat del sistema. He de reconèixer, però, que jo el tinc activat i mai he tingut cap problema:

[testing]
Include = /etc/pacman.d/mirrorlist

[core]
Include = /etc/pacman.d/mirrorlist

[extra]
Include = /etc/pacman.d/mirrorlist

[community]
Include = /etc/pacman.d/mirrorlist

Un cop editat el fitxer, actualitzeu la base de dades del Pacman:

pacman -Sy

/etc/locale.gen

És ací on especificarem els idiomes i codificacions que volem que suporte el nostre sistema. La forma d’activar-ho és descomentant l’idioma i codificació que volem:

ca_ES.UTF-8 UTF-8

I a continuació instal·lar-los amb:

locale-gen

Instal·lació del servidor gràfic

Per tal de poder còrrer  l’escriptori i les aplicacions gràfiques haurem d’instal·lar el servidor gràfic X.org. Instal·larem el servidor i tots els seus components:

pacman -S xorg xorg-video-drivers xorg-input-drivers mesa

Tot seguit haurem de configurar-lo, encara que no haureu de tocar, pràcticament, cap fitxer. Arch Linux té una eina pròpia que s’encarrega de fer açò. La instal·larem:

pacman -S hwd

Ara generarem el fitxer /etc/X11/xorg.conf de la següent manera:

hwd -xa

I contestarem a totes les preguntes amb un sí escrivint y. El programa actualitzarà la seua base de dades i tot seguit generarà la configuració del servidor gràfic. Aquest configuració sol generar-se amb molta precisió, però podeu comprovar-ho obrint amb el nano el fitxer /etc/X11/xorg.conf.

Podreu especificar el controlador gràfic a utilitzar a la secció Device, apartat Driver.

Si teniu una targeta gràfica ATI, podeu utilitzar el controlador lliure o el privatiu. Per experiència pròpia, el lliure funciona millor. Poseu com a controlador radeon, i radeonhd si és posterior a la sèrie X1000. Si el que voleu és utilitzar el controlador privatiu, instal·leu el paquet catalyst:

pacman -S catalyst

Especifiqueu com a controlador fglrx i afegiu tal mòdul a la llista a /etc/rc.conf.

MODULES=(… fglrx)

Si teniu una targeta NVIDIA, haureu d’instal·lar el paquet nvidia, nvidia-96xx o nvidia-173xx segons la vostra targeta. Podeu consultar les targetes suportades i quin controlador al README:

pacman -S nvidia/nvidia-96xx/nvidia-173xx

Especifiqueu al fitxer de configuració xorg.conf com a controlador nvidia. També haureu d’afegir a la secció Modules el següent:

Load “glx”

A més a més, esborreu la línia Load “type” i la secció DRI per complet. Afegiu per últim el mòdul nvidia al fitxer /etc/rc.conf:

MODULES=(… nvidia)

Instal·lació de l’escriptori

El següent que necessitarem, ara que ja tenim el servidor gràfic configurat, serà l’escriptori. Encara que en aquest manual s’explique el procés d’instal·lació de KDE, podeu consultar com fer-ho amb Gnome.

Per tindre un escriptori complet amb KDE i algunes aplicacions extra instal·larem el següent:

pacman -S kde kde-l10n-ca firefox firefox-i18n flashplugin jre codecs alsa-utils ttf-ms-fonts ttf-dejavu ttf-bitstream-vera libdvdcss amarok-base openoffice-base openoffice-ca k3b k3b-i18n cdrkit dvd+rw-tools fam

Un cop instal·lades tots aquests paquets configurarem el volum del so executant alsamixer i fixant els nivells de so al màxim per assegurarnos que cap canal està silenciat. Un cop fixats, polsem Esc. Finalment desarem els volums amb la comanda alsactl store.

Ara afegirem els següents dimonis perquè funcione sense cap problema:

DAEMONS=(… hal fam alsa kdm)

Amb hal aconseguirem el correcte funcionament entre KDE i el maquinari, fam facilitarà la gesió de fitxers al disc dur, alsa inicialitzarà el so i kdm farà que arranque el gestor d’entrada de l’escriptori.

Com a últim apunt aconsellar la instal·lació dels paquets gtk-qt-engine i gtk-kde4-oxygen-theme per acoseguir que les aplicacions en GTK+ com el Firefox s’integren totalment amb l’escriptori KDE. Encara que el primer paquet es troba als repositoris oficials, el segon l’haurem d’instal·lar des de l’AUR, un sistema on la gent col·labora amb la creació dels guions per crear els paquets que no es trobe als repositoris. Primer instal·larem el primer paquet i tot seguit el segon.

pacman -S gtk-qt-engine
wget http://aur.archlinux.org/packages/gtk-kde4-oxygen-theme/gtk-kde4-oxygen-theme/PKGBUILD -O /tmp/PKGBUILD
makepkg –asroot -sip /tmp/PKGBUILD

Creació d’usuaris

Com ja sabreu, necessitarem un usuari sense privilegis per poder executar aplicacions sense fer perillar el sistema. Encara que puga resultar una mica difícil crear-ne un amb els permisos suficients per poder treballar, vos indicaré quins grups necessitareu assignar-li a l’usuari. Com exemple, crearem el compte usuari:

useradd -m -G users, audio, lp, optical, storage, video, wheel, power -s /bin/bash usuari

I ara definirem una contrasenya:

passwd usuari

Últims retocs

Un cop creat l’usuari sols queda reiniciar i entrar a l’escriptori. Si heu instal·lat el paquet gtk-kde4-oxygen-theme, és ara quan el configurarem. Per fer açò, obrirem el menú K de sota>Ordinador>Arranjament del sistema>Aparença>GTK Styles and Fonts, i al primer subapartat anomenat GTK Styles, escollirem l’opció Use another style: kde4-oxygen. Comproveu que teniu a GTK Fonts activada l’opció Use my KDE fonts in GTK applications. Podem eixir de la sessió i tornar entrar perquè s’apliquen els canvis.

Resultat

Escriptori KDE4 a Arch

Enllaços

Pàgina oficial: http://www.archlinux.org/

Fòrums: http://bbs.archlinux.org/

Wiki: http://wiki.archlinux.org/

AUR: http://aur.archlinux.org/

Advertisements

12 Responses to Guia d’instal·lació i configuració d’Arch Linux

  1. PellRoja ha dit:

    Molt bon manual, me’l guardo pendent de provar junt amb gentoo 🙂

  2. lesergi ha dit:

    Ei gràcies! Amb aquesta guia vull animar a la gent que prove Arch Linux, ja que potser semble una distribució díficil, i no ho és, ja que amb el manual demostre que amb poquets pasos ja tens un sistema complet en funcionament.

  3. Dídac ha dit:

    Últimament veig que tothom el recomana, però com dius, fa falta ser un ususari de nivell mitja-alt diria jo i de moment, m’ho apunto però no m’hi atreveixo.

  4. guillem ha dit:

    Salut! Primer de tot felicitats pel post, està molt currat i en quan tingui temps vull provar aquestra distribució. El que no acabo de veure clar és que és millor, el gentoo o l’arch? Tu que en penses?

  5. lesergi ha dit:

    Hola guillem,

    Arch i Gentoo són distribucions diferents. Arch utilitza un sistema d’instal·lació de programari amb paquets ja compilats, mentre que Gentoo has de compilar cada programa. Per fer un símil, els paquets que utilitza Arch són del mateix tipus que són els DEB o els RPM. Encara que Arch té també l’opció d’instal·lar programari compilant amb el sistema ABS si vols.

    Espere haver aclarit el teu dubte.

  6. guillem ha dit:

    Hola Lesergi,

    Gràcies per contestar-me 🙂

    Fins aquí ho tenia clar, però el meu dubte és si realment val la pena l’esforç que s’ha de fer amb el gentoo per tenir-ho tot compilat o si per contra, l’arch és una opció més senzilla i que en prou feines és nota la diferència de rendiment que s’aconsegueix amb el gentoo.

    Tu que n’opines?

  7. lesergi ha dit:

    Hola guillem,

    Doncs no sé què dir-te, fa anys que no prove Gentoo, el millor que pots fer és provar les dues i decidir tu. Jo pense que encara que amb Gentoo tingues un sistema més optimitzat (que ho dubte) no paga la pena tant compilar. A més a més, com et comentava, amb Arch també pots fer instal·lacions des del codi com ho fa Gentoo gràcies al sistema ABS i el programa «srcpac».

    En ambdós casos tindràs un sistema amb allò que necessites, ni més ni menys.

  8. guillem ha dit:

    Moltes gràcies Lesergi,

    Com per aquí es diu, m’ha quedat d’allò més clar 🙂

    En quan tingui una mica de temps lliure i ganes, m’hi ficaré, que l’ubuntu ja fa temps que se’m va fer petit.

    Salut des de Tarragona!

  9. lesergi ha dit:

    🙂

  10. guillem ha dit:

    Hola Lesergi!

    M’he decidit a poc a poc a migrar a l’arch. Per això t’informo que aquest enllaç que dones està trencat

    http://ftp5.gwdg.de/pub/linux/archlinux/iso/latest/archlinux-2008.06-ftp-i686.iso

    Ja t’aniré informant dels progressos 🙂

  11. Pau ha dit:

    Bones!

    Avui he provat a instal·lar la versió 2009.02 d’Arch Linux i m’he trobat amb que:

    1. L’apartat de configuració em porta directament a la part manual (res de preguntar coses).

    2. La descàrrega i instal·lació sembla que falla.

    3. Una vegada instal·lat el sistema, pacman diu que no troba “xorg” a la base de dades.

    😦

  12. ianpocks ha dit:

    Bones Lesergi!!

    M’apunto el teu how-to per fer-lo, encara que he de dir que anteriorment ja l’havia fet , però del instal.lador gràfic n vaig passar…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: